Si buscas hosting web, dominios web, correos empresariales o crear páginas web gratis, ingresa a PaginaMX
Por otro lado, si buscas crear códigos qr online ingresa al Creador de Códigos QR más potente que existe

Tipus de cervesa

Com hem pogut comprovar en l’apartat de “Història de la cervesa”, aquesta beguda és molt antiga, i es troba en evolució constant.
Al llarg de la història, aquesta evolució ha produït incomptables tipus de cervesa, encara que s’accepta mundialment que hi ha 2 tipus bàsics de famílies de cervesa, diferenciades per la temperatura de fermentació produïda pel tipus de llevats que es fan servir per la seva elaboració: les ALE i les LAGER.

CERVESES DE FERMENTACIÓ ALTA O ALE

Aquest tipus de cervesa es caracteritza per la utilització de llevats de fermentació alta en el seu procés d’elaboració. en concret de l’espècie Saccharomices cerevisae que, com ja hem explicat en apartats anteriors, fermenta òptimament a temperatures entre el 18 y 22 ºC, i origina cerveses riques en sabors i aromes. Els estils d’elaboració més antics que es coneixen es troben dins aquest estil.

Com podem veure en aquest gràfic, el nombre de tipus de cervesa dins Ale és enorme, i més si pensem que no hi són totes, doncs no hi ha incloses les cerveses artesanes, que defineixen el seu propi tipus amb noves receptes.

ESTIL ALE
American Ales American Amber / Red Ale American Barleywine American Black Ale American Blonde Ale American Brown Ale American Dark Wheat Ale American Double / Imperial IPA American Double / Imperial Stout American IPA American Pale Ale (APA) American Pale Wheat Ale American Porter American Stout American Strong Ale American Wild Ale Black & Tan Chile Beer Cream Ale Pumpkin Ale Rye Beer Wheatwine Belgian - French Ales Belgian Dark Ale Belgian IPA Belgian Pale Ale Belgian Strong Dark Ale Belgian Strong Pale Ale	Bière de Champagne / Bière Brut Bière de Garde Dubbel Faro Flanders Oud Bruin Flanders Red Ale Gueuze Lambic - Fruit Lambic - Unblended Quadrupel (Quad) Saison / Farmhouse Ale Tripel Witbier English Ales Baltic Porter Braggot English Barleywine English Bitter English Brown Ale English Dark Mild Ale English India Pale Ale (IPA) English Pale Ale English Pale Mild Ale English Porter English Stout English Strong Ale Extra Special / Strong Bitter (ESB) Foreign / Export Stout	Milk / Sweet Stout Oatmeal Stout Old Ale Russian Imperial Stout Winter Warmer Finnish Ales Sahti German Ales Altbier Berliner Weissbier Dunkelweizen Gose Hefeweizen Kölsch Kristalweizen Roggenbier Weizenbock Irish Ales Irish Dry Stout Irish Red Ale Russian Ales Kvass Scottish Ales Scotch Ale / Wee Heavy Scottish Ale Scottish Gruit / Ancient Herbed Ale

Els tipus originaris que encara avui están vigents es van crear a Anglaterra: la Pale Ale ( a l’any 1000 aproximadament), la Stout (s.XVII) i la Porter (1730).

Product - Bass

CERVESES DE FERMENTACIÓ BAIXA O LAGERS

Són cerveses elaborades amb llevats de fermentació baixa, el Saccharomyces Calbergensis, que es caracteritza per fermentar a baixes temperatures (7-12ºC) en la part inferior del tanc, deixant-se madurar al voltant de 0ºC. L’aparició d’aquest tipus de cerveses és recent, de mitjans del segle XIX, amb el desenvolupament de la refrigeració industrial.

Avui en dia és la forma més comú de fer cervesa en tot el món. Les lager es caracteritzen per ser generalment cerveses seques, amb gust a malta i paladar net, que les fa una beguda refrescant, ideal per apagar la set, d’aquí la seva enorme popularitat en el mercat cerveser mundial.

ESTIL LAGER
American Lagers American Adjunct Lager American Amber / Red Lager American Double / Imperial Pilsner American Malt Liquor American Pale Lager California Common / Steam Beer Light Lager Low Alcohol Beer Czech Lagers Czech Pilsener	European Lagers Euro Dark Lager Euro Pale Lager Euro Strong Lager German Lagers Bock Doppelbock Dortmunder / Export Lager Eisbock German Pilsener Keller Bier / Zwickel Bier	Maibock / Helles Bock Märzen / Oktoberfest Munich Dunkel Lager Munich Helles Lager Rauchbier Schwarzbier Vienna Lager Japanese Lagers Happoshu Japanese Rice Lager

Dins d’aquest tipus de cerveses, l’estil pilsen (o pilsener) és el més popular. Fins al 1842, totes les cerveses eren fosques o tèrboles, fins que una cerveseria de la ciutat de Plzen (d’aquí el nom de pilsen), a la República Txeca, va produir una cervesa daurada i clara, utilitzant el mètode lager.

Són les cerveses més begudes en el nostre país, com la Estrella Damm, San Miguel, Mahou, Cruzcampo, etc.

A part d’aquests dos grans tipus de cervesa, les Ale i les Lager, hi ha un tercer grup, compost per totes aquelles cerveses que posseeixen alguna característica especial, com les que utilitzen un altre tipus de cereal enlloc de l’ordi, o que s’elaboren a partir de fonts de midó alternatives com arrels, tubercles o fruits.

Per exemple, podríem citar les cerveses d’arròs com el sake, que no és un licor, malgrat el seu alt contingut en alcohol, sinó una cervesa, que es produeix a partir d’una massa d’arròs cuita, seca i posada a fermentar en aigua a 37ºC.
Un altre exemple són les cerveses de blat de moro que es produeixen a Amèrica del Sud, anomenades chicha, o la cervesa de plàtan o pompe, que es produeix a Uganda i Ruanda.

CLASSIFICACIÓ OFICIAL DE LA CERVESA

Al nostre país, segons estableix la normativa vigent, les cerveses es classifiquen oficialment en:

- CORRENTS: fins a 13 g d’extracte original per cada 100g de most.

- ESPECIALS: entre 13 i 15 g d’extracte original per 100 g. de most.

- EXTRES: més de 15 g. d’extracte original per 100 g de most.

- SENSE ALCOHOL : entre 2 i 4 g. d’extracte original per 100g. de most.

L’extracte original o extracte sec primitiu (ESP) és el conjunt d’ingredients orgànics que componen el most abans de la fermentació.

Aquesta classificació obeeix a raons objectives de qualitat i permet una informació clara per part del consumidor sobre la quantitat de cereal utilitzat en la fabricació del producte.

Però aquesta classificació no ens diu tot el que s’ha de saber sobre la qualitat global de la cervesa, ni sobre les seves característiques organolèptiques degudes al procés de producció.